(I Can’t Get No) Satisfaction
‘Satisfaction’, 60 anys del crit generacional dels Rolling Stones que no s’apaga mai
La cançó de la banda de Jagger i Richards va canviar la història del rock i es va convertir en l’himne dels inconformistes
Durant les nits càlides de La Jolla (Califòrnia), els surfistes no sempre anaven darrere de les onades. A vegades es reunien en un garatge a la vora del mar, amb la sal encara a la pell, per mirar en silenci una vella pel·lícula en blanc i negre. Però el televisor estava en silenci i només s’escoltava la ràdio. Aleshores passava una cosa sorprenent: la protagonista de la pel·lícula obria la boca just en el moment en què esclataven els primers acords de (I Can’t Get No) Satisfaction dels Rolling Stones. Per un instant, semblava que fos ella qui cantava en un trencaclosques anacrònic que barrejava classicisme i modernitat. Era un playback salvatge. Una sincronia còsmica preciosa. El periodista Tom Wolfe va retratar aquesta escena al seu famós llibre La banda de la casa de la bomba y otras crónicas de la era pop, publicat el 1968, convertint-se de seguida en el gran referent del nou periodisme nord-americà.
