Interior Berlanga
Caspa, humor negre i memòria històrica: la vida i el cinema de Luis García Berlanga
El CaixaForum acull una exposició que ens mostra les intimitats, les influències i les curiositats del cineasta valencià
El mes de novembre de 2010, la Reial Acadèmia Espanyola va incloure en el seu diccionari l’adjectiu «berlanguiano» amb dues accepcions. La primera en referència a allò que pertany o és relatiu a Luis García Berlanga, cineasta valencià, o a la seva obra. La segona se centra en allò que té trets característics de l’obra de Luis García Berlanga. Encara que pugui semblar curiós que un nom propi es converteixi en un adjectiu, existeixen altres casos igualment cèlebres, com el de «shakesperià» (pertanyent o relatiu al dramaturg William Shakespeare), «kafkià» (pertanyent o relatiu a l’escriptor Franz Kafka) o «lorquià» (pertanyent o relatiu al poeta Federico García Lorca). Potser molta gent es preguntarà què tenen en comú tots aquests escriptors de diferents èpoques per merèixer un adjectiu propi. I la resposta és ben simple: tots ells van transcendir les seves respectives carreres professionals per convertir-se en icones de la cultura popular. Precisament aquesta reflexió expansiva i biogràfica és el punt de partida de l’original exposició Interior Berlanga, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 18 d’abril de 2025.
